Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 80 128 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

Foto d'epoca del Palaziett

I Bagg (anca de Bagg, da Baggio in italian) inn stad una familia nobil milanesa, che el sò nom l'è ligad a quell del borgh omonem.

I Bagg hann jutad a fà de Bagg un center important di so temp, e gh'heven la soa sed al Palazziett, in del center de Bagg e arent a la Gesa Veggia, fada su per volontà del Papa Lissander II, cont una soa generosa donazzion.

El prim member de la familia cognossud a l'è el Tazon de Bagg, despess reportad 'me "Badaglo", che 'l gh'ha havud 'me fioeul l'Arioland, che 'l gh'ha havud trii fioeui, l'Adelard, el Tazon e l'Anselmo, che hann dad orisgin ai vari ram de la familia.

Del fioeul Adelard el gh'ha havud orisgin el ram de capitani de Bagg. Del fioeul Tazon, inveci, el gh'ha havud orisgin el ram "de civitas Mediolani", pussee dent a la politega urbana e quell che 'l gh'ha havud i Sant. De l'Anselmo, inveci, l'è vegnud foeura el ram de Vignaa, che però l'è andad no inanz desgià che l'è restad senza ered.

In del 875 inn reportad 'me proprietari de la Gesa de San Giovann ai Quater Facc, a l'epoca ancamò cont di carateristeghe de tempi pagan.

(innanz)

A l' savivet qe ...

La Gesa, che l'è dent a un palazzi

La Gesa de la Trinità e di Sant Medegh (ofizzialment in italian Chiesa Arciconfraternita SS. Trinità e SS. Medici) a l'è un gesioeul de Bari, in la cità veggia, propi arent al Castell normand-svev e gestida de la confraternita omonema, fada su a nivell canonegh in del 1555 e recognossuda ofizzialment el 10 de sginer 1935.

El palazzi baroch che la gesa l'è dent l'è stad fad su vers la fin del 1700, menter la cà de cult deperlee l'è de la prima mità del secol quell de vundes, forsi anca prima, con la soa storia che l'è per la pupart descognossuda: el se sa che l'era part del slargàss di Benedetin in Puja, che voleven sbassà el roeul di monegh de origin grega. Al temp, la se ciamava de San Nicola foeura di mure, in del 1156 el deventa feminin, sota la proprietà de Santa Scolastega, e in del 1555 a gh'è un at che 'l mostra che dent l'è stada fada su 'na confraternita, con l'unega regola che se la se fudess desligada la proprietà la saria tornada ai moneghe. In del 1924 la confraternita l'è fada su 'me arciconfraternita e in del 1929 la perd el dirit de doperà di locai che gh'haveva dent la Gesa de San Jacom, e donca in del 1939 la va dent al canton che gh'è incoeu, cont anca la familia Triggiano-Amoruso, proprietaria di spazzi, che ghe dona pussee inscì de slargà la gesa.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

"Amor de fradei, amor de cortei"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nosts Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?